El cremallera de la vall de Núria

Historia del Cremallera

El naixement del projecte

1917- Es parla de la necessitat d’una carretera o un funicular que pugi fins a Núria.

1924 - L’empresa Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes (FMGP) analitza la possibilitat de construir una línia de ferrocarril de Ribes de Freser a Núria.

1926 - El projecte del ferrocarril rep el vist i plau del Govern.

1927 - FMGP es converteix, per reial decret, en la concessionària del ferrocarril de Núria.

La construcció del cremallera

1928 - El 24 de maig s’inicien les obres del ferrocarril.

1930 - El 30 de desembre es prova la línia amb una locomotora de vapor de Montserrat.

1931 - El 22 de març s’inaugura el cremallera.

Temps de guerra i de postguerra

1935 - S’aixeca l’edifici de l’estació de Ribes-Enllaç.

1936/39 - El cremallera funciona intermitentment a causa de la Guerra Civil.

1953 - S’edifica l’estació de Núria.

Anys d'innovacions

1982 - El cremallera queda afectat per les greus inundacions que es van produir arreu del país. La Generalitat de Catalunya intervé en el Consell d’Administració de l'empresa concessionària del cremallera de Núria, FMGP.

1984 - El 2 de gener, el cremallera de Núria s’incorpora a la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Inici de la renovació de la línia.

1985 - Entren en servei tres nous automotors A-5, A-6 i A-7.

1995 - Incorporació de la locomotora dièsel-elèctrica D-9, la llevaneu L-09 i l’automotor A-8.

1998/99 - Renovació de la via en el tram de cremallera.

2003 - Entren en servei dos nous automotors articulats. Es posa en marxa una nova subcentral elèctrica a Núria i es renova la línia de catenària. Se substitueix l’aparell de transició a cremallera.

2005 - Dos vagons frigorífics entren en funcionament.

2005 - Començament de les obres del camí d’accés a la boca sud del túnel del Roc del Dui.

2006 - Inici de la construcció del túnel del Roc del Dui de 1.350 m a la línia del cremallera, per tal de millorar la seguretat de la línia.

2006 - Intercanvi de la locomotora dièsel-elèctrica D-9 per la locomotora de Montserrat DM6.

El funcionament del cremallera

Les locomotores elèctriques E1 a E4 es van fabricar per a Núria l’any 1930, en la seva part mecànica per S.L.M. i en la seva part mecànica per a B.B.C. Van ser enviades durant el mes d’agost de 1930 ferrocarril des de Munchestein (Suïssa) fins a Ribes de Freser i el 15 de gener de 1931 arribava la primera unitat a Núria. Aquestes locomotores tenen tres eixos acoblats mitjançant bieles a dos altres de falsos; aquests darrers estan dotats, a més, de dentat de cremallera en la seva part inferior. Els dos motors van acoblats en sèrie i transmeten en la seva força a un eix  intermedi mitjançant rodes dentades. Mentre  que els dos eixos existents pera la marxa en cremallera estan en constant accionament, els tres eixos acoblats que permeten la tracció en adherència s’han d’acoblar als motors mitjançant engranatges moguts per aire comprimit. Aquest tipus de locomotores tenen motors de recuperació d’energia, és a dir, que a la baixada els motors de tracció treballen com a generadors, tornen el corrent a la línia aèria, de manera que admeten la possibilitat d’alimentar d’energia un tren que pugi en sentit contrari. 

Característiques del cremallera

El cremallera va ser construït amb una via d’un metre d’ample. Té un longitud de 12,491km amb 5,570 km de simple adherència i la resta, 7km, equipats amb cremallera central de sistema Abt. Això és deu a que la línia ha de salvar el desnivell de 1059m que hi ha entre Ribes de Freser, situat a 905m d’altitud i la Vall de Núria a 1974m d’altura. A la secció d’adherència la rampa màxima és de 55 mil·lèsimes (5,5%) i a la cremallera de 150 mil·lèsimes (15%), la mateixa rampa en cremallera que hi ha a Montserrat.

Impacte social i econòmic a la zona

Actualment, la Vall de Núria, està aïllada de la població però gràcies a aquest cremallera ha ajudat molt en l’economia de la zona amb moltes visites turístiques. Socialment, també ha ajudat als pobles de la zona augmentant els turistes. Aquest creixement a despertat els ànims del poble de Ribes de Freser, aquest ha millorat el seu aspecte per encara tenir més turisme. Gràcies a la bellesa de la Vall de Núria, la societat de la zona ha crescut en tots els aspectes, aparença, il·lusió, entre d’altres. I econòmicament ha ajudat a mantenir viva la zona on es troba la Vall, els seus ingressos han augmentat molt positivament, és per això que actualment la zona és molt activa.