miércoles, 20 de junio de 2012

Sortida per la zona


Taga (2038 m)
Dificultad12 Km
Tipo de excursiónAlta Montaña
Desnivel760 m



EQUIPO NECESARIO PARA PARTICIPAR EN LA EXCURSIÓN:


BOTAS DE SENDERISMO O TREKKING, o zapatillas de MONTAÑA, u otro calzado adecuado y resistente, de suela adherente para caminar en montaña campo a través.


CAPELINA o Poncho para la lluvia, o chaqueta de "Gore Tex" u otra prenda eficaz para protegerse de posibles tormentas de agua o granizo y de la hipotermia subsiguiente.


Ropa de abrigo SUFICIENTE, Gorro o pasamontañas y guantes por si hace viento y sombrero para el sol, Gafas de sol. Cantimplora o botella de 1 o 1,5 litros, Bocata o picnic , Mochila "de día", .... y lo que se te ocurra.


Ropa y calzado de recambio para dejar en el coche y poder cambiarse al regreso en caso de llegar empapados y congelados.


En caso que un participante no acuda con el equipo adecuado y se pueda comprometer su seguridad  y por extensión la del todo el grupo, el guía se reserva el derecho de admitirlo a la salida.


En caso de meteorología adversa se propondría una ruta alternativa.



PROGRAMA: Sábado 5, Cita a las 9 en la estación de RENFE de Ripoll.  Desde allí continuaremos viaje en nuestro minibús. Luego haremos una parada para desayunar en algún típico bar  de la zona y encontrarnos con los que vayan en su coche. También hay la opción de viajar en alguno de los coches (compartiendo sus gastos) si hubiese plazas libres o saliese desde tu población.


A continuación nos acercaremos a Pardines, punto de inicio de la excursión, en las cercanías de Ribes de Fresser . Inicio de la marcha moderadamente y subiendo entre árboles al principio y sobre prados alpinos después.


Llegada a la cima y comida campestre o picnic sobre esa espléndida atalaya. Descenso al lugar donde estarán los coches. Desplazamiento en coche hasta un bar cercano para tomar un café  y despedirnos de los que regresen en sus coches. Regreso con el minibús hasta la estación de Ripoll.  Llegada a BCN Plaza Catalunya hacia las 21 horas. 




INSCRIPCIÓN: 25 euros. Incluye traslado en nuestro minibús ida y vuelta desde Ripoll a Pardines. (Tren no incluido, coste BCN - Ripoll ida y vuelta, unos 11 euros).

martes, 19 de junio de 2012

Activitats que s'hi poden practicar


CLASSES DE TIR AMB ARC 


La pràctica d’aquest esport us permetrà aconseguir una excel·lent relaxació, calma i assossec a més de divertir-vos.




És una activitat només permessa pels adults (+ 11 anys) ja que pot arribar a ser perillosa si no es fa un ús reponsable de les eines de treball.


Les classes duren una hora i valen 13,65 € per persona.


Les classes només tindran lloc a l'hivern i a l'estiu es dispondrà del material però no de classes.



SORTIDES A CIMS 


Dificultat: Mitja 


Ascensions fàcils que no comporten cap necessitat de tècniques alpines, acompanyats d’un guia de muntanya expert, que us conduirà al cim i de retorn a Núria amb total seguretat.


Es fan a l'estiu, quan arriba el bon temps i no són recomenables per a menors d'11 anys.

Material: 
Botes trekking, vestimenta adequada a la muntanya, ampolla d’aigua.


Material addicional:
Roba tempesta, menjar per picar.






Crònica del viatge


DIJOUS:
Al arribar a l’estació vam agafar el cremallera per  anar a vall de Nuria que esta situat al vessant sud Pirineus orientals. El trajecte va ser de 45 minuts aproximadament.
En Vall de Nuria ens vam allotjar en l’hotel Sant Josep, i després de deixar el nostre equipatge en un sala , vam començar les activitats preparades i en les que es dividia en dues parts.
Dues activitats pel matí , que és tractava  de diferenciar  o buscar informació sobre una estructura determinada del santuari de Vall de Nuria.
La segona activitat  estava situada en la sala de l’estatut en la que teníem que respondre  a unes preguntes sobre l’historia de Catalunya
Després de fer aquestes activitats , el nostre grup va tindre un descans de 30 minuts abans de començar fer les canoes,en aquest temps vam prendre un una xocolatada per esta preparats abans d’anar al llac.
En l’activitat de les canoes va durar de 30minuts a 40 minuts en les que els alumnes ho van gaudir molt y en la meva opinió jo també ho vaig desfruitar con si tingues 5 anys.
Per finalitzar aquest dia de activitats van fer les dues ultimes que tractaven de fer una petita investigació sobre la estació meteorològica en les que tenien que respondre unes preguntes sobre la temperatura i el estat del clima. Y  l’altre  era observar e informar-nos sobre la depuradora biològica  que estava situat al costat del llac. De manera que tenien que respondre unes preguntes que et proposava el dossier.
Abans de sopar,vam tindre un xerrada  en  que el monitor en la que el monitor ens donava consells per tindre precaucions i respectar la neu ,per que es podrien provocar accidents naturals .

DIVENDRES:
El divendres , ens vam aixecar a les 8 del matí per fer una excursió en tot el curs per Vall de Nuria. El monitor en el recorregut ens explicava coses sobre la fauna y vegetació . Aquesta excursió va durar 3 hores en la que vam aprendre moltes coses sobre els animals.               Quan vam arribar a l’hotel vam agafar el equipatge per pujar el cremallera i dir adéu  a Vall de Nuria

Glossari


Glacera: massa gruixuda de gel que s’origina sobre la superfície terrestre per acumulació i compactació de la neu.

Circs glacials: part superior de la glacera on es localitzen unes depressions semicirculars.

Sobreexcavació glacial: efecte per on el gel arrenca contínuament fragments de roques sobre les quals lliscava, de manera que la base s’anava fent cada vegada més fonda.

Llengua glacial: acumulació de grans gruixos de neu que, en assolir un determinat volum, sobreeixien i davallen formant-ne una.

Tarteres: grans acumulacions de pedres.

Esquistos: deriven del metamorfisme d’aigües i fangs.

Gneisos: roques metamòrfiques de colors clars.

Carsts: formes erosives que en resulten de la dissolució de l’aigua.

Pi negre: arbre de fulles de color verd fosc i amb forma d’agulla.

Bedolls i moixeres de guilla: creixen a les clarianes del bosc.

Trèmols: arbres caducifolis de fulles arrodonides.

Matollars: arbust de resistent brancatge amb flors de color rosa.

Ginebró: arbust de fulles molt estretes i punxegudes.

Bàlec: mata esfèrica amb poques fulles.

Isard: animal més simbòlic del Pirineus. És un mamífer del grup del unglars. És herbívor.

Mufló: mamífer artiodàctil i remugant.

Cabirol: corredor mot àgil que viu preferentment als boscos.

Marta: mamífer carnívor de la família dels mustèlids.

Marmota: rosegador més gran de Catalunya.

Voltor: ocell carronyaire.

Trencalós: ocell sedentari i protegit.

Àliga daurada: gran caçadora amb un vol planat.

Cuereta torrentera: la trobem als torrents.

Merla d’aigua: té el pit de color blanc.

Trencapinyes: ocell típic dels boscos de coníferes.

Regalèssia de muntanya: té unes arrels comestibles.

Tora blava: planta verinosa.

Escurçó: animal tòxic.

Truita: animal més emblemàtic dels rius.

Granota roja: espècie típica de muntanya que suporta molt bé el fred.

Tritó pirinenc: amfibi dels Pirineus.

Informació de la zona


La vall de Núria és un espai natural privilegiat de la geografia catalana pel seu aspecte d’origen glacial i per la varietat de flora i la fauna. Es troba al vessant meridional de la part oriental de la serra dels Pirineus a 2000 metres d’altitud i envoltada de cims que s’apropen als 3000 metres. El seu punt culminant és el Puigmal de  2,913 m.


Els tipus de roques que formen la val de Núria, així com la seva disposició actual, són conseqüència del darrer gran període de formació de serralades que ha tingut lloc al nostre planeta, és conegut com orogènia alpina. Durant l’orogènia es produeixen forces descomunals que aixequen i pleguen les roques i les modifiquen de forma important, Un d’aquests canvis en converteix amb el nom de metamorfosi, procés que es dona en sotmetre qualssevol tipus de roca a altes precisions i/o temperatures sense que s’arribi a fondre. Això fa variar la mineralogia i la estructura de la roca inicial i dona lloc a noves roques conegudes com a metamòrfiques. Les roques de la vall de Núria, esquistos, gneisos i marbres. Pertanyen totes a aquest grup.

La composició florística de l’alta muntanya ve condicionada per una sèrie de factors, entre els quals els més importants són les condicions climàtiques que la caracteritzen. La flora que hi trobem està formada per vegetals molt especialitzats per adaptar-se be a les baixes temperatures, als forts vents, a la important hibernació i i al intensa radiació.

La vegetació típica de la vall de Núria és: el pi negre, els bedoll i les moixeres de guilla, el trèmol, el ginebró, el neret, el bàlec i la regalèssia de muntanya.

L’animal més característic és l’isard. Va arribar a la vall de Núria fa un 3500.000 anys. És un mamífer del grup del ungulats. Els isards són animals herbívor que s’alimenten exclusivament d’herbes i plantes llenyoses.


El mufló es tracta d’un mamífer artiodàctil remugant.


El cabirol és un corredor molt àgil que viu preferentment als boscos, però surt a camp obert per menjar.


Altres animals típics són: la guineu, la marta, la marmota, la llebre, l’esquirol i el gat salvatge.

Respecte a les aus hi destaquen: el voltor, el trencalós, l’àliga daurada, el corb i la gralla.

Algunes plantes comestibles son: el coscoll o api de muntanya, xicolla o la regalèssia, de muntanya.

Les dues plantes mes tòxiques son:la tora blava o acòni i el veladre.

    

El cremallera de la vall de Núria


Historia del Cremallera

El naixement del projecte

1917- Es parla de la necessitat d’una carretera o un funicular que pugi fins a Núria.
1924 - L’empresa Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes (FMGP) analitza la possibilitat de construir una línia de ferrocarril de Ribes de Freser a Núria.
1926 - El projecte del ferrocarril rep el vist i plau del Govern.
1927 - FMGP es converteix, per reial decret, en la concessionària del ferrocarril de Núria.

La construcció del cremallera

1928 - El 24 de maig s’inicien les obres del ferrocarril.
1930 - El 30 de desembre es prova la línia amb una locomotora de vapor de Montserrat.
1931 - El 22 de març s’inaugura el cremallera.

Temps de guerra i de postguerra

1935 - S’aixeca l’edifici de l’estació de Ribes-Enllaç.
1936/39 - El cremallera funciona intermitentment a causa de la Guerra Civil.
1953 - S’edifica l’estació de Núria.

Anys d'innovacions

1982 - El cremallera queda afectat per les greus inundacions que es van produir arreu del país. La Generalitat de Catalunya intervé en el Consell d’Administració de l'empresa concessionària del cremallera de Núria, FMGP.
1984 - El 2 de gener, el cremallera de Núria s’incorpora a la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Inici de la renovació de la línia.
1985 - Entren en servei tres nous automotors A-5, A-6 i A-7.
1995 - Incorporació de la locomotora dièsel-elèctrica D-9, la llevaneu L-09 i l’automotor A-8.
1998/99 - Renovació de la via en el tram de cremallera.
2003 - Entren en servei dos nous automotors articulats. Es posa en marxa una nova subcentral elèctrica a Núria i es renova la línia de catenària. Se substitueix l’aparell de transició a cremallera.
2005 - Dos vagons frigorífics entren en funcionament.
2005 - Començament de les obres del camí d’accés a la boca sud del túnel del Roc del Dui.
2006 - Inici de la construcció del túnel del Roc del Dui de 1.350 m a la línia del cremallera, per tal de millorar la seguretat de la línia.
2006 - Intercanvi de la locomotora dièsel-elèctrica D-9 per la locomotora de Montserrat DM6.





El funcionament del cremallera





Les locomotores elèctriques E1 a E4 es van fabricar per a Núria l’any 1930, en la seva part mecànica per S.L.M. i en la seva part mecànica per a B.B.C. Van ser enviades durant el mes d’agost de 1930 ferrocarril des de Munchestein (Suïssa) fins a Ribes de Freser i el 15 de gener de 1931 arribava la primera unitat a Núria. Aquestes locomotores tenen tres eixos acoblats mitjançant bieles a dos altres de falsos; aquests darrers estan dotats, a més, de dentat de cremallera en la seva part inferior. Els dos motors van acoblats en sèrie i transmeten en la seva força a un eix  intermedi mitjançant rodes dentades. Mentre  que els dos eixos existents pera la marxa en cremallera estan en constant accionament, els tres eixos acoblats que permeten la tracció en adherència s’han d’acoblar als motors mitjançant engranatges moguts per aire comprimit. Aquest tipus de locomotores tenen motors de recuperació d’energia, és a dir, que a la baixada els motors de tracció treballen com a generadors, tornen el corrent a la línia aèria, de manera que admeten la possibilitat d’alimentar d’energia un tren que pugi en sentit contrari. 


Característiques del cremallera

El cremallera va ser construït amb una via d’un metre d’ample. Té un longitud de 12,491km amb 5,570 km de simple adherència i la resta, 7km, equipats amb cremallera central de sistema Abt. Això és deu a que la línia ha de salvar el desnivell de 1059m que hi ha entre Ribes de Freser, situat a 905m d’altitud i la Vall de Núria a 1974m d’altura. A la secció d’adherència la rampa màxima és de 55 mil·lèsimes (5,5%) i a la cremallera de 150 mil·lèsimes (15%), la mateixa rampa en cremallera que hi ha a Montserrat.



Impacte social i econòmic a la zona

Actualment, la Vall de Núria, està aïllada de la població però gràcies a aquest cremallera ha ajudat molt en l’economia de la zona amb moltes visites turístiques. Socialment, també ha ajudat als pobles de la zona augmentant els turistes. Aquest creixement a despertat els ànims del poble de Ribes de Freser, aquest ha millorat el seu aspecte per encara tenir més turisme. Gràcies a la bellesa de la Vall de Núria, la societat de la zona ha crescut en tots els aspectes, aparença, il·lusió, entre d’altres. I econòmicament ha ajudat a mantenir viva la zona on es troba la Vall, els seus ingressos han augmentat molt positivament, és per això que actualment la zona és molt activa.